Tot sabem que adoptar és un procés en què una o dues persones adultes converteixen en el seu fill, amb tots els drets legals, a un nen menor d’edat del qual no són progenitors. Els pares adoptius tenen els mateixos deures i obligacions que té qualsevol pare o mare respecte a un fill biològic.
Malgrat aquesta aparent senzillesa, l’adopció presenta una complexitat considerable, ja que en l’adopció es constitueix una família d’una manera diferent a la biològica.
El desig de ser pares per part dels pares adoptius és profund i autèntic, però adoptar un nen i convertir-lo en el teu fill és procés complex, que cal anar-se adaptant contínuament, en funció de cada etapa de creixement del fill i del cicle vital de la parella. Per aquest motiu, és important tenir un acompanyament i assessorament quan es necessiti.
El desig de ser pares per part dels pares adoptius és profund i autèntic, però adoptar un nen i convertir-lo en el teu fill és procés complex, que cal anar-se adaptant contínuament, en funció de cada etapa de creixement del fill i del cicle vital de la parella. Per aquest motiu, és important tenir un acompanyament i assessorament quan es necessiti.
Com a mare adoptiva i com psicòloga, he viscut l’experiència en primera persona i també m’he format i he reflexionat en relació al què significa la maternitat adoptiva.
Els pares adoptius tenen els mateixos deures i obligacions que té qualsevol pare o mare respecte a un fill biològic.
De fet, des del punt de vista del nen, l’adopció s’entén com una mesura de protecció dels nens en situació de risc o desemparament, que els dona una alternativa familiar en un altre nucli, diferent al de la família d’origen, quan és impossible la recuperació de la família biològica i el retorn del nen.
Això no es podrem oblidar mai: el nen que adoptem va ser abandonat i els seus pares biològics no el van poder cuidar, per això té ara uns altres pares. De fet, els seus pares adoptius són, al principi de la relació, unes persones desconegudes per al nadó. Per això, els vincles emocionals cal crear-los i enfortir-los, sempre des del respecte pels orígens del nen.
L’experiència de l’abandonament és un fet traumàtic per a tota persona i, molt especialment, quan aquest abandonament és primerenc i provinent dels mateixos pares biològics.
Malgrat que es puguin entendre i racionalitzar els motius del desemparament, quan es dóna l’abandonament, la ment del nadó és molt immadura i no està capacitada per suportar aquest fet, no pot entendre ni assimilar quins han estat els motius que han provocat que l’abandonessin. És un patiment molt profund que afecta a les persones en la seva part més inconscient. El nen psicològicament és un esser molt fràgil, per això, la seva situació emocional presenta encara una complexitat molt més gran.
La cura d’aquest ferida requerirà dedicació i consciència, tant per si mateix com per les persones que l’envolten. El fill adoptat necessita posar a prova el seu afecte i reassegurar-se que els vincles amb els pares adoptius són sòlids. Per aquest motiu, a vegades, pot tendir a provocar situacions desagradables amb la finalitat inconscient de confirmar-se que no se’l tornarà a abandonar faci el que faci.
Això no es podrem oblidar mai: el nen que adoptem va ser abandonat i els seus pares biològics no el van poder cuidar, per això té ara uns altres pares. De fet, els seus pares adoptius són, al principi de la relació, unes persones desconegudes per al nadó. Per això, els vincles emocionals cal crear-los i enfortir-los, sempre des del respecte pels orígens del nen.
L’experiència de l’abandonament és un fet traumàtic per a tota persona i, molt especialment, quan aquest abandonament és primerenc i provinent dels mateixos pares biològics.
Malgrat que es puguin entendre i racionalitzar els motius del desemparament, quan es dóna l’abandonament, la ment del nadó és molt immadura i no està capacitada per suportar aquest fet, no pot entendre ni assimilar quins han estat els motius que han provocat que l’abandonessin. És un patiment molt profund que afecta a les persones en la seva part més inconscient. El nen psicològicament és un esser molt fràgil, per això, la seva situació emocional presenta encara una complexitat molt més gran.
La cura d’aquest ferida requerirà dedicació i consciència, tant per si mateix com per les persones que l’envolten. El fill adoptat necessita posar a prova el seu afecte i reassegurar-se que els vincles amb els pares adoptius són sòlids. Per aquest motiu, a vegades, pot tendir a provocar situacions desagradables amb la finalitat inconscient de confirmar-se que no se’l tornarà a abandonar faci el que faci.
La relació familiar entre els pares adoptius i el fill adoptat s’ha creat pels lligams emocionals i legals. Adoptar és una decisió des de la voluntarietat de l’adult (i del menor, quan té ús de raó). El fet que no hi hagi lligam biològic entre pares i fills adoptats provoca que el vincle emocional tingui una rellevància especialment important, ja que el pes de la relació recau precisament aquí.
Per això, qualsevol problema sorgit en l’àmbit emocional fa que tingui una rellevància i una ressonància molt més accentuada que quan es donen també els vincles biològics. En alguns moments, quan hi ha un conflicte, el fill adoptat viu la relació com una amenaça que es puguin trencar els vincles, al mateix temps que necessita posar-los a prova constantment.
A vegades, la construcció dels vincles no és sempre fàcil, ja que per a un nen que ha tingut l’experiència de l’abandonament, que pugui construir vincles és demanar-li allò que resulta precisament més difícils i dolorós, perquè el trencament dels vincles és la primera experiència amb que va arribar al món.
L’ adopció es l’experiència més intensa i emotiva que es pot viure com a mare, perquè a més de fer front a tots els reptes de la maternitat, a més a més, ens demana fer un treball profund de nosaltres mateixos, de quina ha estat la història dels nostres propis vincles, com els hem assimilat i com hem afrontat els nostres propis desafiaments personals.
Et plantejo oferir-te un treball d’acompanyament i de recolzament per comprendre i gestionar totes els dubte si conflictes que puguin sorgir al llarg de la maternitat adoptiva.
Per això, qualsevol problema sorgit en l’àmbit emocional fa que tingui una rellevància i una ressonància molt més accentuada que quan es donen també els vincles biològics. En alguns moments, quan hi ha un conflicte, el fill adoptat viu la relació com una amenaça que es puguin trencar els vincles, al mateix temps que necessita posar-los a prova constantment.
A vegades, la construcció dels vincles no és sempre fàcil, ja que per a un nen que ha tingut l’experiència de l’abandonament, que pugui construir vincles és demanar-li allò que resulta precisament més difícils i dolorós, perquè el trencament dels vincles és la primera experiència amb que va arribar al món.
L’ adopció es l’experiència més intensa i emotiva que es pot viure com a mare, perquè a més de fer front a tots els reptes de la maternitat, a més a més, ens demana fer un treball profund de nosaltres mateixos, de quina ha estat la història dels nostres propis vincles, com els hem assimilat i com hem afrontat els nostres propis desafiaments personals.
Et plantejo oferir-te un treball d’acompanyament i de recolzament per comprendre i gestionar totes els dubte si conflictes que puguin sorgir al llarg de la maternitat adoptiva.
Contacta amb mi ara
Lluisa Coll Manresa
- C/ Jonqueras, 18, 6 - C Sobre la botiga làmpares Abelux Pl. Urquinaona.