EMDR són les sigles que en anglès signifiquen Eyes Movement Desensitization and Reprocessing, és a dir, és la desensibilització i el reprocessament a través dels moviments oculars. És un abordatge psicoterapèutic que ha demostrat ser eficaç en el tractament de fòbies, atacs de pànic, mort traumàtica, dols, abusos, incidents traumàtics de la infància, i també en accidents i desastres naturals. També es fa servir EMDR per alleugerir l’angoixa i/o la fòbia de parlar en públic, per millorar el rendiment en el treball, en els esport i en les interpretacions artístiques.
Per a alguns pacients, l’EMDR resulta de més ajuda per resoldre els seus problemes que altres teràpies convencionals. Les investigacions amb persones traumatitzades per ser víctimes d’abús sexuals i amb persones víctimes d’esdeveniments molt estressants, s’ha comprovat l’eficàcia del mètode: EMDR reduïa de manera significativa els símptomes del Trastorn per Estrés Post Traumàtic.
El terapeuta guia el procés, prenent decisions clíniques sobre la direcció que ha de seguir la intervenció. La meta és que el pacient processi la informació sobre l’incident traumàtic, portant-lo a una “resolució adaptativa”, això voldria dir: reduir els símptomes, canviar de creences i la possibilitat de funcionar millor en la vida quotidiana.
Quan sentim parlar de traumes ho associem a problemes originats per grans desastres, com accidents, abusos, guerres, etc. Els especialistes del tema anomenem Traumes (amb T majúscula), per la gran magnitud de les seves causes. També hi ha una altra categoria amb “t” (amb t minúscula), l’origen del qual està relacionat amb els fets, aparentment, de menys importància, com pot ser haver-se sentit desprotegit, abandonat (físicament o emocionalment), humiliat, menyspreat o canvis en els rols de la família. Els traumes amb “t” minúscula són molt importants en la configuració de l’estructura de la personalitat. La importància de les causes del trauma no determina el dany que provoca, pot ser tan perjudicial un “Trauma” (T), com un “trauma” (t), perquè els seus efectes dependran de cada persona, de la seva història i el seu entorn afectiu, del moment en el qual s’hagi produït i de la reiteració al llarg del temps. El trauma, no importa el seu origen, afecta de tal manera la salut, la seguretat i el benestar de la persona, que aquesta pot arribar a desenvolupar creences falses o destructives de si mateixa i del món que l’envolta.
Aquestes creences poden estar referides a nosaltres mateixos: “sóc incapaç, sempre tinc por, estic indefens, sóc dolent”. Aquestes creences interfereixen i dificulten la nostra conducta. Quan una experiència que en el passat va implicar dolor, vergonya, por o pànic i continua manifestant la seva intensitat en el present, passa que el sistema nerviós pot donar reaccions desproporcionades a la situació. El nostre propi sistema de prevenció i els nostres sistemes de defensa es troben en alerta permanent i això fa que la més petita situació que recordi el fet traumàtic dispari tota la bateria d’estímuls per reaccionar com si estigués defensant-se de la mateixa manera, com ho va fer la primera vegada. Fa que les reaccions siguin inadequades i la persona es troba paralitzada i indefensa, com es va sentir aleshores.
EMDR és molt eficaç perquè posa en marxa un sistema de processament d’informació del cervell; té en compte els components fisiològics de les dificultats emocionals, les creences negatives i els estats emocionals del símptomes que alteren el pacient.
L’ Associació Americana de Psiquiatria, l’APA, ha reconegut l’EMDR com la psicoteràpia més efectiva per al tractament dels efectes del trauma.
L’EMDR es basa en aportacions tant de la teoria psicològica com de les investigacions més recents del cervell. En aquest sentit, integra una sèrie de procediments estandarditzats i protocols clínics, elements tant de les teories psicològiques (p.e. afecte, vincle, processament bioinformatiu, cognitiu, humanista, conductual, sistemes familiars, psicodinàmica i somàtica), com també de les psicoteràpies (basada en el cos, cognitiu-conductual, interpersonal, centrada en la persona i psicodinàmica).
Des d’aquest model (EMDR) considerem que les experiències vitals en períodes primerencs de la vida estableixen la base dels problemes vitals posteriors. La informació dels esdeveniments vitals que han estat difícils i molestos durant els nostres primers anys de vida poden emmagatzemar-se fisiològicament i disfuncionalment en el nostre sistema nerviós si no és degudament assimilat en el moment que va succeir, com a conseqüència de tot plegat poden derivar-se conductes problemàtiques i trastorns.
En el moment en el qual es va produir els successos molestos o traumàtics, la informació del fet pot emmagatzemar-se amb el contingut que li vam donar aleshores (sóc incapaç, no vaig fer per evitar-ho, etc; a més de mantenir les mateixes sensacions emocionals i físiques que es van experimentar també en el moment del fet traumàtic. Això fa que amb el pas del temps, un client vagi desenvolupament patrons negatius que es repeteixen de sentiments, sensacions, pensaments, creences de si mateixes i conductes, com a conseqüència de guardar la informació de forma disfuncional en el seu cervell i fa que el passat es continuï manifestant en el present. La teràpia EMDR permet fer el processament d’aquests records traumàtics, EMDR dona eines al client per convertir aquesta informació en funcional en el present i que els patrons del passat deixin d’inferir. Amb les tècniques de l’EMDR, aconseguir aixecar el bloqueig (és a dir, la informació disfuncionalment emmagatzemada) en el sistema nerviós de la persona i fa que el malestar pugui reconduir-se cap a una solució adaptativa, ja que es va activant el procés de curació natural, que havia estat bloquejat.