La Teràpia Cognitiva-Conductual (TCC) tracta els problemes que té una persona des de dos punts de vista:
1) EL QUE UNA PERSONA PENSA, ALLÒ COGNITIU;
2) EL QUE UNA PERSONA FA, ALLÒ CONDUCTUAL.
La TCC considera que el pensament, l’emoció i la conducta són tres aspectes psicològics íntimament relacionats, de tal manera que un canvi en algun d’ells produirà alguna modificació en els altres dos. El pensament és el determinant més important de les emocions, encara que els fets externs, actuals o passats, influeixen en les emocions, no en són la causa. Són les nostres percepcions i avaluacions que fets d’aquests fets externs els que influeixen directament en la nostra resposta emocional.
Les persones construïm el nostre propi món, les creences en relació amb el món són les determinen les nostres emocions i les nostres conductes. Per tant, hi ha una forta relació entre pensaments i sentiments. Al llarg de la nostra vida, les persones anem configurant els nostres esquemes cognitius bàsics, que són el sistema de creences que la persona elabora en relació a allò que l’envolta. Aquestes creences estan en la base de tota una sèrie de pensaments automàtics irracionals, de distorsions cognitives que actúen a manera de filtre a través del qual deformem la realitat que ens envolta.
Les vivències i les situacions no determinaran els sentiments que tinguem. Són els pensaments els que em fan sentir d’una manera determinada, davant les distintes situacions a les que m’afronto. La TCC considera que si aprenc a controlar els meus pensaments, seré jo el que tingui el control sobre la meva vida. Per tant, el pacient té una part activa en el seu procés terapèutic. La motivació del pacient serà determinant per a la millora i l’aprenentatge.
La TCC considera que la manera de pensar afecta la manera de sentir, per tant, ensenya a les persones a pensar de forma racional en relació a les dificultats que té, ajuda la persona a canviar els seus patrons de pensament i la manera de reaccionar davant de certes situacions. Per exemple, quan estem deprimits, és normal pensar negativament i creure de nosaltres mateixos que “Ningú m’estima” o “Tot ho faig malament”; del món pensem “No hi ha res ni ningú que valgui la pena”; o respecte al futur, creure que “les coses mai milloraran”.
De fet, el pensament negatiu interfereix enormement en la nostra recuperació, ja que és pràcticament impossible recuperar-se mantenint els mateixos patrons de pensaments; i a la llarga fa que la persona sigui més vulnerable a la depressió en el futur. Això fa que sigui important reconèixer els pensaments negatius i substituir-los per pensaments més realistes.
A més, de saber autogestionar els pensaments negatius, la TCC també consisteix a examinar el comportament; ajudar la persona a trobar una nova manera d’anar en la vida quotidiana. Inclou la manera com una persona pot reaccionar davant dels altres i com una persona pot planificar el seu dia.
El tractament ajudarà una persona a recuperar-se i també a prevenir una recurrència de la depressió.
Com en totes les teràpies, la confiança i la connexió amb el psicòleg també són importants per aconseguir els seus objectius.