La dependència emocional és un dels temes més consultats pels pacients que venen a la consulta. La persona emocionalment dependent sent que té necessitats emocionals difícils de satisfer.
Per això, quan entra en contacte en una relació afectiva, comença a idealitzar molt l’altra persona i es queda literalment “enganxat”. En el fons, li costa molt de creure que pugui rebre amor (perquè no l’ha rebut mai) i alhora li costa donar amor, malgrat que tingui la sensació de viure constantment pendent de l’altra persona. L’única manera possible de relació es la fusió, la qual cosa implica amb freqüència submissió i admiració cap a l’altra persona, a qui atorga una seguretat i uns èxits, que moltes vegades són més suposats que reals.
La relació en la dependència emocional sempre és una relació desigual, ja que la persona dependent perd la seva individualitat, per posar-se al servei de l’altra, la qual cosa li acaba generant un gran malestar i una gran angoixa, quan la relació no funciona.
Per això, quan entra en contacte en una relació afectiva, comença a idealitzar molt l’altra persona i es queda literalment “enganxat”. En el fons, li costa molt de creure que pugui rebre amor (perquè no l’ha rebut mai) i alhora li costa donar amor, malgrat que tingui la sensació de viure constantment pendent de l’altra persona. L’única manera possible de relació es la fusió, la qual cosa implica amb freqüència submissió i admiració cap a l’altra persona, a qui atorga una seguretat i uns èxits, que moltes vegades són més suposats que reals.
La relació en la dependència emocional sempre és una relació desigual, ja que la persona dependent perd la seva individualitat, per posar-se al servei de l’altra, la qual cosa li acaba generant un gran malestar i una gran angoixa, quan la relació no funciona.
La persona emocionalment dependent basa el seu valor personal en el fet de tenir una relació i en la necessitat permanent de tenir la seva aprovació, per això es preocupa molt davant de qualsevol comentari que faci i de l’opinió que haurà de generar en l’altra persona. La persona emocionalment dependent, quan inicia una relació, posa molta il•lusió i fantasia, ràpidament considera que finalment ha trobat la persona que buscava i que serà “l’amor de la seva vida”, aquests moments de l’inici de la relació són viscuts amb una gran felicitat. La persona dependent sol fer regals i favors que no li demanen, preocupant-se i estant sempre a disposició de la parella, envaeix la vida privada de l’altra persona, alhora també necessita molta atenció i consideració.
"No hi ha prou amor per omplir el buit d’una persona que no s’estima a si mateixa"
La persona emocionalment dependent sol tenir molt baixa autoestima i sol triar perfils de parella narcisistes o explotadores, tria inadequada que acaba agreujant encara més la situació en la qual es veu immersa. Solen comptar amb un currículum sentimental que inclou múltiples parelles i múltiples ruptures, que són viscudes com un drama molt dolorós. Suporta menyspreus, humiliacions i maltractaments (físics, psíquics o emocionals), alhora que li costa detectar-los, ja que sempre sol tenir una justificació per a la parella que practica aquest tipus de conductes. Aquests fets provoquen estats depressius que solen conduir-los a cercar ajuda psicològica quan la història s’ha repetit diverses vegades.
La persona emocionalment dependent no s’estima a si mateixa, ni es valora, perquè no ha trobat estimació ni valoració en les persones que han estat significatives en la seva vida, però alhora, no ha deixat d’estar vinculada amb elles. Té la sensació de desemparament, de soledat i buit profund, que es manifesta sobretot quan no tenen parella i s’han d’afrontar a si mateixos.
Pel que fa als estats emocionals, trobem la depressió, que sol ser molt greu quan la relació s’ha trencat; l’ansietat, que es manifesta especialment quan la relació es troba en la fase de crisi; i l’abús de substàncies o conductes addictives, quan la relació està en perill.
La persona emocionalment dependent no s’estima a si mateixa, ni es valora, perquè no ha trobat estimació ni valoració en les persones que han estat significatives en la seva vida, però alhora, no ha deixat d’estar vinculada amb elles. Té la sensació de desemparament, de soledat i buit profund, que es manifesta sobretot quan no tenen parella i s’han d’afrontar a si mateixos.
Pel que fa als estats emocionals, trobem la depressió, que sol ser molt greu quan la relació s’ha trencat; l’ansietat, que es manifesta especialment quan la relació es troba en la fase de crisi; i l’abús de substàncies o conductes addictives, quan la relació està en perill.
Demanar ajuda i assessorament psicològic és el millor que pot fer una persona emocionalment dependent, ja que és molt difícil que ella pugui sortir-se’n sola del patró emocional en el qual es troba immersa. Des de la psicoteràpia aprendrà estratègies per afrontar la situacions que li resulten difícils de superar.
No és amor, és dependència emocional.
No és amor, és dependència emocional.
Contacta amb mi ara
Lluisa Coll Manresa
- C/ Jonqueras, 18, 6 - C Sobre la botiga làmpares Abelux Pl. Urquinaona.