La nostra vida ve marcada per les pèrdues des del nostre naixement. Perdem les persones que estimem, situacions segures en la nostra família, l’escola, sentiments i ideals, amistats i relacions socials, laborals.
Parlem de dol com el període associat a la pèrdua, que afecta tant la part psicològica de la persona: conductes, emocions, canvis cognitius, com també a la part biològica i social: l’expressió del patiment, rituals per acceptar-lo, reaccions de les persones de l’entorn per ajudar-nos, intents per superar la pena i el dolor.
Parlem de dol com el període associat a la pèrdua, que afecta tant la part psicològica de la persona: conductes, emocions, canvis cognitius, com també a la part biològica i social: l’expressió del patiment, rituals per acceptar-lo, reaccions de les persones de l’entorn per ajudar-nos, intents per superar la pena i el dolor.
El procés de dol va acompanyat de moments de negació, d’incredulitat, d’impacte, xoc, malestar i dolor emocional, desesperança...
La pèrdua d’un ésser estimat va acompanyada de canvis psicològics i socials que afecta a les persones en la seva activitat de la vida quotidiana d’una manera molt profunda. Tot i l’impacte que té el dol en la vida interior de la persona que ha patit la pèrdua, paradoxalment, la societat actual tendeix a amagar les vivències i les experiències relacionades amb la mort i les seves conseqüències.
Les persones ens preguntem per com i per a què dels patiments del dol. Ens preguntem sobre el valor d’aquest sofriment: sobre si és millor oblidar-lo, deixar-lo de costat, no atendre’l, o bé si és millor conrear-lo, activar-lo amb el record, mantenir viu el dol i els seus records..
El procés de dol va acompanyat de moments de negació, d’incredulitat, d’impacte, xoc, malestar i dolor emocional, desesperança, pot ser seguit d’un període més o menys llarg de reorganització i nova vinculació amb el món.
Les persones ens preguntem per com i per a què dels patiments del dol. Ens preguntem sobre el valor d’aquest sofriment: sobre si és millor oblidar-lo, deixar-lo de costat, no atendre’l, o bé si és millor conrear-lo, activar-lo amb el record, mantenir viu el dol i els seus records..
El procés de dol va acompanyat de moments de negació, d’incredulitat, d’impacte, xoc, malestar i dolor emocional, desesperança, pot ser seguit d’un període més o menys llarg de reorganització i nova vinculació amb el món.
L’elaboració de tot dol suposa un esforç important; però alhora també suposa un desafiament a nivell emocional. Es tracta d’una situació que s’allarga en el temps, el final del qual no té per què resultar negatiu per a la persona que ha estat viscut tot el procés de dol. De fet, l’elaboració adequada del dol dóna lloc a un enriquiment personal molt gran, a un creixement individual i psicosocial que comporten unes conseqüències remarcables en la vida d’una persona.
Tot procés de dol passa per diferents moments, que pot durar des de dies fins a anys. En un primer moment, l’impacte i el xoc que rebem, hi ha sobretot confusió, incredulitat, sentiment de buit: “no pot ser”, “això no m’està passant”, “no em pot passar a mi”, “no em pot passar ara”; després hi ha una fase de malestar afectiu, per l’alternança de sentiments contraposats: pena, tristesa profunda, culpa, negació de la culpa, tendència a evadir-se o fins i tot a oblidar la pèrdua, ràbia, desconfiança, ... En la tercera fase, hi ha la desesperança, més o menys reversible, en què la tristesa també és present. Després vindrà l’últim i llarg període en el qual pot predominar la reorganització i la revinculació amb el món, o bé el de desvinculació (aïllament, rebuig del món, depressió, reaccions paranoides, etc.)
Tot procés de dol passa per diferents moments, que pot durar des de dies fins a anys. En un primer moment, l’impacte i el xoc que rebem, hi ha sobretot confusió, incredulitat, sentiment de buit: “no pot ser”, “això no m’està passant”, “no em pot passar a mi”, “no em pot passar ara”; després hi ha una fase de malestar afectiu, per l’alternança de sentiments contraposats: pena, tristesa profunda, culpa, negació de la culpa, tendència a evadir-se o fins i tot a oblidar la pèrdua, ràbia, desconfiança, ... En la tercera fase, hi ha la desesperança, més o menys reversible, en què la tristesa també és present. Després vindrà l’últim i llarg període en el qual pot predominar la reorganització i la revinculació amb el món, o bé el de desvinculació (aïllament, rebuig del món, depressió, reaccions paranoides, etc.)
TIPUS DE DOLS
Dol normal: seguiria l’evolució indicada més amunt: impacte o xoc, malestar afectiu, desesperança i reorganització. Les persones estem capacitades per superar les situacions de dol de forma natural, pel que fa al temps, es pot situar entre sis mesos i dos anys.
Dol complicat: en la seva evolució poden aparèixer factors de risc o senyals d’alerta d’evolució cap al trastorn, senyals i avisos que “això pot anar o acabar malament”, de que hi haurà un patiment excessiu, massa poc o que farem patir massa a les persones que ens envolten amb el nostre dol.
Quan apareixen aquest tipus de reaccions o quan els processos de dol es donen en circumstàncies o variables difícils: la personalitat de la persona; la vinculació entre la persona que pateix el dol i la persona que mort; o circumstàncies especialment difícils: pèrdua de la mare o el pare durant la infància, les morts inesperades o sobtades d’éssers estimats; pèrdues de familiars amb qui s’ha tingut una relació conflictiva; pèrdues per suïcidi, naixement d’un fill greument afectat...
També caldrà considerar si hi ha dols acumulats, o que no han estat suficientment elaborats, que provoquin la repetició o la cronificació del patiment. En la teràpia es treballaran els aspectes que estan fent difícil d’elaborar el dol: dependència emocional, vulnerabilitat especial, baixa autoestima, culpabilitzacions, manca de recolzament, dols en etapes de transició de la vida (infància, adolescència, separacions, vellesa, etc.)
Dol complicat: en la seva evolució poden aparèixer factors de risc o senyals d’alerta d’evolució cap al trastorn, senyals i avisos que “això pot anar o acabar malament”, de que hi haurà un patiment excessiu, massa poc o que farem patir massa a les persones que ens envolten amb el nostre dol.
Quan apareixen aquest tipus de reaccions o quan els processos de dol es donen en circumstàncies o variables difícils: la personalitat de la persona; la vinculació entre la persona que pateix el dol i la persona que mort; o circumstàncies especialment difícils: pèrdua de la mare o el pare durant la infància, les morts inesperades o sobtades d’éssers estimats; pèrdues de familiars amb qui s’ha tingut una relació conflictiva; pèrdues per suïcidi, naixement d’un fill greument afectat...
També caldrà considerar si hi ha dols acumulats, o que no han estat suficientment elaborats, que provoquin la repetició o la cronificació del patiment. En la teràpia es treballaran els aspectes que estan fent difícil d’elaborar el dol: dependència emocional, vulnerabilitat especial, baixa autoestima, culpabilitzacions, manca de recolzament, dols en etapes de transició de la vida (infància, adolescència, separacions, vellesa, etc.)
El tipus de dol que requereix més la intervenció dels psicòlegs i psicoterapeutes serien el dol complicat i el dol patològic, tot i que també es pot consultar per qualsevol dubte que sorgeixi.
Tractament per a dols en situacions específiques: pèrdues sobtades o inesperades, dols per avortaments, bebès, mort de la parella, mort d’un fill, dols per suïcidi, etc.
La meva feina és ajudar la persona a traspassar el procés de pèrdua, i acompanyar-lo en la seva recuperació, per redefinir el nou camí que es crea després d’una pèrdua.
Tractament per a dols en situacions específiques: pèrdues sobtades o inesperades, dols per avortaments, bebès, mort de la parella, mort d’un fill, dols per suïcidi, etc.
La meva feina és ajudar la persona a traspassar el procés de pèrdua, i acompanyar-lo en la seva recuperació, per redefinir el nou camí que es crea després d’una pèrdua.
Contacta amb mi ara
Lluisa Coll Manresa
- C/ Jonqueras, 18, 6 - C Sobre la botiga làmpares Abelux Pl. Urquinaona.