El comportament d’una persona està sempre connectada de forma dinàmica als comportaments d’altres persones amb les quals es relaciona, tant si és a casa, en el treball, amb els amics, etc.
En teràpia familiar sistèmica, s’entén que el comportament d’una persona sempre es dóna en un context i, per tant, sempre hi ha altres persones implicades. El context més significatiu de les persones és la família. En una família s’estableixen relacions i una sèrie de regles. Aquestes regles atorguen al sistema familiar una identitat pròpia, que garanteixen la seva estabilitat i equilibri, sense el qual la família tindria el risc de disgregar-se.
En teràpia familiar sistèmica, s’entén que el comportament d’una persona sempre es dóna en un context i, per tant, sempre hi ha altres persones implicades. El context més significatiu de les persones és la família. En una família s’estableixen relacions i una sèrie de regles. Aquestes regles atorguen al sistema familiar una identitat pròpia, que garanteixen la seva estabilitat i equilibri, sense el qual la família tindria el risc de disgregar-se.
Les regles de la família es refereixen a quina mena d’interaccions es donen dintre de la família i que estableixen el tipus de comunicació que tindrà el grup familiar.
L’objectiu final de la teràpia és treballar per aconseguir un major benestar en la relació.
La primera regla de la comunicació és que totes les nostres conductes expressen un tipus de comunicació. No hi ha una conducta neutra. Tota conducta provoca una resposta i és un acte de comunicació, fins i tot la conducta més inhibidora o evitativa també comunica.
En teràpia familiar es diu que “és impossible no comunicar-se”. La comunicació sempre es dóna, pot ser que tinguem una intenció clara, i que sigui conscient i volguda. Però també comuniquem quan callem, quan mostrem retraïment, quan es dona una resposta sense sentit. Qualsevol conducta és un acte comunicatiu i cal donar-li la intenció adequada.
Una altra regla, de la teràpia familiar sistèmica, seria que els símptomes, tant si és tristesa, cansament, ansietat, confusió, s’entenen en relació al context en el qual sorgeixen, és a dir, en el seu sistema familiar, laboral o social. Vol dir que aquests símptomes formen part de les relacions que hi ha dintre aquest sistema.
Els resultats de la teràpia familiar sistèmica demostra que quan s’aconsegueix descobrir o canviar una regla fonamental, es pot aconseguir que desapareguin aquests símptomes que hem dit.
Tots els sistemes familiars es basen en dues funcions: 1) la tendència homeostàtica, que vol dir tendència a mantenir l’equilibri familiar; i 2) la capacitat transformadora, que requereix de flexibilitat per adaptar-se al canvi i poder evolucionar. Per això són dues funcions que cal que vagin juntes. En els sistemes familiars patològics, la tendència familiar es fer-se cada vegada més rígida, repetint compulsivament models encara que no funcionin, per mantenir “l’equilibri” familiar.
En teràpia familiar es diu que “és impossible no comunicar-se”. La comunicació sempre es dóna, pot ser que tinguem una intenció clara, i que sigui conscient i volguda. Però també comuniquem quan callem, quan mostrem retraïment, quan es dona una resposta sense sentit. Qualsevol conducta és un acte comunicatiu i cal donar-li la intenció adequada.
Una altra regla, de la teràpia familiar sistèmica, seria que els símptomes, tant si és tristesa, cansament, ansietat, confusió, s’entenen en relació al context en el qual sorgeixen, és a dir, en el seu sistema familiar, laboral o social. Vol dir que aquests símptomes formen part de les relacions que hi ha dintre aquest sistema.
Els resultats de la teràpia familiar sistèmica demostra que quan s’aconsegueix descobrir o canviar una regla fonamental, es pot aconseguir que desapareguin aquests símptomes que hem dit.
Tots els sistemes familiars es basen en dues funcions: 1) la tendència homeostàtica, que vol dir tendència a mantenir l’equilibri familiar; i 2) la capacitat transformadora, que requereix de flexibilitat per adaptar-se al canvi i poder evolucionar. Per això són dues funcions que cal que vagin juntes. En els sistemes familiars patològics, la tendència familiar es fer-se cada vegada més rígida, repetint compulsivament models encara que no funcionin, per mantenir “l’equilibri” familiar.
La conducta d’un component de la família influeix sempre sobre la resta de components que formen la família.
En la teràpia familiar s’analitza tant el pacient identificat –el que té el símptoma- dins del nucli familiar (“el deprimit”, “el rebel”, “l’estrany”, “el problemàtic”, etc) i la resta dels membres familiars i com les dinàmiques familiars contribueixen a l’aparició i manteniment del símptoma. Un pacient amb determinades característiques s’explica perquè persisteixen determinats patrons, tant a nivell personal, com a nivell de la dinàmica familiar. Per això, per ajudar a la persona a solucionar el seu malestar implica que ha d’intervenir el sistema familiar.
Una família funcional és la que estableix uns clars límits. Entre els seus membres hi ha la lleialtat suficient per mantenir-se units amb flexibilitat, respectant les diferències individuals. També ajuda a estimular el desenvolupament personal i es valora l’autonomia.
El treball amb la família se centra a potenciar els recursos de la pròpia família per superar les seves dificultats i ajudar al pacient identificat a superar el seu malestar. El terapeuta familiar té l’objectiu d’aconseguir el canvi en el sistema familiar, tant en els aspectes estructurals, com en la transformació de les interaccions que s’estableixen dins de la família.
La teràpia familiar considera que tots els membres de la família contribueixen activament a la salut mental de tots els components de la família i la teràpia consisteix a treballar aquelles dinàmiques que ajuden a obtenir les pautes que resulten més funcionals i contribueixin activament al benestar de tots.
En la teràpia familiar s’analitza tant el pacient identificat –el que té el símptoma- dins del nucli familiar (“el deprimit”, “el rebel”, “l’estrany”, “el problemàtic”, etc) i la resta dels membres familiars i com les dinàmiques familiars contribueixen a l’aparició i manteniment del símptoma. Un pacient amb determinades característiques s’explica perquè persisteixen determinats patrons, tant a nivell personal, com a nivell de la dinàmica familiar. Per això, per ajudar a la persona a solucionar el seu malestar implica que ha d’intervenir el sistema familiar.
Una família funcional és la que estableix uns clars límits. Entre els seus membres hi ha la lleialtat suficient per mantenir-se units amb flexibilitat, respectant les diferències individuals. També ajuda a estimular el desenvolupament personal i es valora l’autonomia.
El treball amb la família se centra a potenciar els recursos de la pròpia família per superar les seves dificultats i ajudar al pacient identificat a superar el seu malestar. El terapeuta familiar té l’objectiu d’aconseguir el canvi en el sistema familiar, tant en els aspectes estructurals, com en la transformació de les interaccions que s’estableixen dins de la família.
La teràpia familiar considera que tots els membres de la família contribueixen activament a la salut mental de tots els components de la família i la teràpia consisteix a treballar aquelles dinàmiques que ajuden a obtenir les pautes que resulten més funcionals i contribueixin activament al benestar de tots.
Contacta amb mi ara
Lluisa Coll Manresa
- C/ Jonqueras, 18, 6 - C Sobre la botiga làmpares Abelux Pl. Urquinaona.