“Tinc un altre jo… banyat en llàgrimes… El porto dintre meu, en el més profund, com una ferida”.
De Michel Tournier (1972), extret d’Onno van der Hart, El yo atormentado
QUÈ ÉS EL TRAUMA?
La paraula trauma s’ha utilitzat amb freqüència i a la lleugera, de manera que explicarem què entenem i com el definim. El trauma significa “ferida”, “dany” o “commoció”. El trauma s’utilitza per referir-se a l’impacte psicològic d’esdeveniments que han estat altament estressants. Els fets no són traumàtics en si mateixos; sinó el que resulta traumàtic és l’efecte que té en una persona determinada. Més que als fets en si, ens referim a les persones que han desenvolupat un trastorn relacionat amb una experiència traumàtica, això és, quan han desenvolupat cert grau de dissociació (més avall s’explica).
El grau en el qual una persona quedarà traumatitzada es deu a dos factors interrelacionats:
• Els trets objectius del fet: accidents, pèrdues, abusos, maltractaments diversos, violacions, humiliacions, etc.
• Els trets individuals i subjectius que defineixen l’energia mental i l’eficiència mental de la persona, que constituiran la capacitat d’integració.
Pel que fa als trets individuals, trobem:
L’eficiència mental i l’energia mental: el trauma es dóna quan l’eficiència i l’energia mental d’una persona són massa baixes per poder integrar plenament el que ha succeït. L’eficiència mental va canviant amb l’edat (alhora que també decreix amb l’envelliment) i tendeix a canviar amb variables tals com el nivell d’energia física i mental, la salut física i mental, l’estat d’ànim previ, les emocions, l’exposició a l’estrès, la falta de suport familiar i social, com també el sexe biològic.
La presència de trastorns d’origen traumàtics s’ha relacionat amb l’edat de la persona: com menys edat tinguin una persona, més probable és que desenvolupi un trauma; si una persona ha patit un situació prèvia que li creï factors de vulnerabilitat, o pateixi alguna malaltia, tingui manca de suport a nivell familiar o social, també podran ser altres factors desencadenants perquè es desenvolupi el fet traumàtic.
QUÈ ÉS LA DISSOCIACIÓ?
Sense ser-ne conscient, m’esforçava per tenir separats els meus dos móns. Sense saber mai per què, m’assegurava sempre que podia, que no hi hagués el menor contacte, dins de la divisió que jo mateixa havia creat, entre la nena de dia i la nena de nit.
Marilyn Van Derbur (2004), extret d’Onno Van der Hart
Quan parlem de dissociació parlem d’una divisió de la personalitat. La dissociació seria una divisió entre els diferents sistemes de pensaments, afectes, conductes, sensacions i records. Aquest sistema té el seu propi sentit de la identitat, encara que aquest pugui estar molt infravolorat o ser ignorat per la persona. Per exemple, la sensació està dissociada, continuen estant dins del context d’un jo:
• Jo estic molt espantat, estic trist, sento una punxada en l’estómac…
Aquest sentit del jo, pot ser bastant discrepant d’un altre sentit del jo, que existeix al mateix temps:
• Jo no estic espantat, estic bé, no sento res, no tinc cap mal…
El sentit de la nostra identitat pot quedar bastant limitat i estar restringit al coneixement de només una petita part de l’experiència. Atenent aquests fets, es distingeix la part aparentment normal de la personalitat (PAN), és a dir, la part dissociada de la personalitat que evita els records traumàtics; i la part emocional de la personalitat (PE), que ha quedat fixada en els records traumàtics, que també pot evitar la PAN, com també la realitat actual.
COM ÉS LA PERSONA AMB LA CONSCIÈNCIA NORMALMENT ASSOCIADA?
Una persona té la consciència associada quan està present de tot el que succeeix al seu voltant. Som conscients del nostre entorn i de les percepcions que es generen. Tot i sentir que tenim emocions diferents i trobar-nos en situacions diferents, sempre sentim que som la mateixa persona. Les distraccions de la consciència són també controlables. Per exemple, si estem realitzant una tasca i ens posem a pensar en un altre tema, podem tornar a la tasca que desenvolupàvem al principi, si així ho volem. És a dir, la consciència associada funciona de forma integrada, de manera que els records són recuperats de forma organitzada. Els records es poden recuperar sense problemes i es torna a recuperar la tasca que inicialment s’estava portant a terme.
COM ÉS LA PERSONA AMB LA CONSCIÈNCIA DISSOCIADA?
En canvi, la dissociació es dóna quan escapem d’un record traumàtic (accidents, morts, abusos, maltractaments, violacions, etc.) i pretenem que aquest quedi aïllat en la nostra memòria, de manera que quedi en “l’oblit”, com si aquest no hagués existit. És a dir, en comptes d’estar integrat a totes les nostres memòries, el record que ha estat traumàtic es dissocia, és a dir, queda aïllat dels altres records. El record traumàtic es queda bloquejat per un temps. En lloc de formar part dels altres records que formen part de la nostra experiència, el record traumàtic es conserva en una mena “escriptori”, on diverses vegades es fica a la consciència, però no pot, i així s’emmagatzema de manera no funcional en la nostra memòria. Per entendre’ns, és com si el material dissociat del record traumàtic de la nostra memòria estigués envoltat de murs, quedés escindit, fragmentat, separat o en compartiments no connectats. De manera que la informació no s’integra amb la resta del material de la nostra memòria, ni és un complement que estigui connectat a la consciència present.
Els records traumàtics es manifesten en molts aspectes: els pensaments, les imatges, els sentiments, els comportaments i les sensacions físiques. La persona que es troba dissociada pateix alguns d’aquests símptomes:
• El cos es pot tornar rígid, amb una expressió estàtica.
• Lentitud per respondre als altres.
• La persona es torna insensible a les emocions o està especialment desconnectat.
• Les coses sembla que passin a cambra lenta o avancen ràpidament.
• Hi ha una falta de connexió amb l’entorn, es perd la pista del que està passant, es despista amb molta facilitat. Té lapsus de memòria, es distreu fàcilment i és descuidat.
• La persona mou els ulls amb ansietat d’una banda a l’altra, parpelleja ràpidament, té la mirada llunyana o atordida.
• La persona està absent, com si fos un observador de la situació, en lloc d’un participant. Té fantasies i somia en excés.
• La persona funciona amb el pilot automàtic, se sent com un robot.
• Es queda adormit durant el dia i se sent desorientat.
• Té experiències de desrealització: la gent o el món no semblen reals, llocs familiars semblen estranys, no es reconeix en el mirall, el món sembla un somni, vist a través d’un vel, com si un realment no hi fos.
• Es pot sentir com que està mirant les coses des de fora del seu cos.
• La persona se sent dividida, com si fos dues persones, una abans i una altra després del trauma.
• El seu estat d’atenció s’ennuvola, sensacions confuses, no pot tenir una idea clara dels seus pensaments, ja que la ment es queda en blanc.
• La persona pot tenir comportament estranys, inexplicables, que li costa d’entendre a ell mateix, ja que interiorment se sent dividit.
El tractament dels fets de la nostra vida que estan dissociats és possible tractar-los mitjançant diverses tècniques que han demostrat ser altament eficaces.